És recurrent que els socis d’una societat deixin diners a l’empresa, sobretot en les societats limitades on es solen constituir amb el capital mínim de 3.000 €. Al fet que, d’inici, la societat estigui poc capitalitzada li pot comportar problemes de tresoreria. Davant la dificultat d’una empresa de nova creació a accedir a préstecs d’entitats bancàries, comporta en moltes ocasions, que els socis es vegin obligats a prestar ells directament aquest finançament a la societat.

Fins a aquí, estaríem dins la lògica habitual. El que molts cops es desconeix per part dels socis de la societat, sobretot en el cas de les pimes, és que freqüentment aquesta operació es tracte d’una operació vinculada. Degut a que els socis acostumen a ser els administradors i tenen el control de la societat, directament o indirectament a través de la unitat familiar.

L’Administració Tributària considera, tot i ser una operació entre parts vinculades, que aquestes operacions són oneroses, i per tant, meriten un interès. A la pràctica habitual, molts socis deixen diners a la societat sense cobrar interessos. Les pimes no tenen l’obligació de documentar aquest tipus d’operacions però si d’establir un preu de mercat, és a dir, cobrar interessos pels diners prestats com si demanessin un préstec a una entitat bancària.

És per això, que per tal d’evitar possibles sancions en cas de comprovació tributària, és recomanable instrumentar un contracte entre el soci i la societat establin un interès de mercat. A fi que tingui més seguretat jurídica, és aconsellable registrar aquest contracte a qualsevol oficina liquidadora de la Generalitat.

Aquests interessos cobrats pel soci, generaran un rendiment subjecte a tributació a la seva declaració de la renda. Mentre que per la societat, el pagament d’aquests interessos, li suposaran una despesa deduïble a l’impost de societats.