El llibre negre de l’emprenedor de Fernando Trías de Bes recomana emprendre sense socis.  Excepte si aquests són capitalistes o en els casos en el qual l’emprenedor no domini el sector en el qual es vol emprendre. Tanmateix, siguin aquests motius o altres, crear una societat amb algú altre o associant-t’hi més endavant, és una circumstància que es dóna sovint. Són en aquests casos on es fa necessari realitzar un pacte de socis.

Un pacte de socis vindria a ser com unes capitulacions matrimonials, on es fixen les condicions en les quals es regirà la societat, i el més important, els acords en cas de separació o dissolució de la societat. Igual que en una relació sentimental, les circumstàncies que van propiciar crear una societat poden canviar al llarg del temps i és bo intentar preveure totes les possibilitats que puguin sorgir en un futur per tal d’evitar malentesos.

És cert que la bona voluntat i el sentit comú són més eficients que qualsevol extens pacte de socis que es pugui redactar. Però hi ha una seria de punts bàsics que és aconsellable posar-los negre sobre blanc.

Exclusivitat, no-competència, permanència, així com la separació i exclusió de socis són alguns dels punts essencials de qualsevol pacte de socis. Però en general, el que genera més discussions entre els socis és la dedicació de cada membre i la seva participació en els guanys o pèrdues de la societat.

Per tot això, abans d’iniciar una societat amb algú o en el moment que entri algun soci nou és aconsellable unes bases de relació societària, altrament anomenades: pacte de socis.