Tant si ens anem a la banca tradicional com si acudim al finançament alternatiu, finançament col·lectiu de préstecs o finançament garantit de factures, necessitarem tenir uns estats financers en condicions per poder negociar amb els bancs.

Abans de les normes de Basilea, els clients negociaven amb els bancs de forma individualitzada i el seu èxit depenia en gran part, de la seva habilitat negociadora, vinculació, qualitat del negoci i antiguitat com a client a l’entitat. Després de les normes de Basilea s’han unificat els criteris a tota la Unió Europea, deixant poc marge de maniobra a la negociació individualitzada. Establint-se uns criteris homogenis que apliquen la majoria d’entitats financeres. Una empresa que no estigui excessivament endeutada, amb un mínim de facturació i amb una certa trajectòria empresarial, així com una comptabilitat adaptada segons el Codi de Comerç com la que porten les societats limitades o anònimes, són una bona targeta de presentació.

A partir d’aquí, alguns dels criteris que tenen en compte alhora d’atorgar finançament són la capacitat que té l’empresa de generar recursos i la capacitat de retorn del deute. Hi ha diferents indicadors per analitzar aquestes variables, com poden ser l’EBITDA, Fons de Maniobra o flux de caixa, però bàsicament tots els indicadors es basen en saber si l’empresa tindrà suficient tresoreria per poder retornar el préstec, més els interessos que li siguin exigits.

Aquests indicadors, juntament amb una tendència de vendes i beneficis creixents seran claus alhora d’obtenir finançament dels bancs.