Nanoempresa no és un concepte oficial però, en els darrers anys, és un terme que s’utilitza sovint per denominar a les empreses que no són organitzacions en el sentit estricte de la paraula. És a dir, és una empresa que no té la suficient estructura per tenir tots els departaments propis ni l’estructura jeràrquica d’una organització.

En general, el concepte nanoempresa s’utilitza per fer referència tant als autònoms o emprenedors que busquen una autoocupació com als negocis que es troben encara en una fase inicial, pendent de consolidar-se. Per tant, estaríem parlant d’una sola persona o com a màxim un total de tres socis o treballadors. Pel que respecta a la xifra de negoci és complicat definir un llindar ja que dependrà de cada sector d’activitat. De totes maneres, una bona referència podria ser el llindar que determina l’Agència Tributària per determinar els empresaris que poden estar en el règim d’estimació directa simplificat, és a dir, els empresaris que no superen els 600.000€ de facturació anual.

Un negoci que tingui un màxim de tres socis o treballadors i facturi com a molt 600.000€ l’any és difícil que disposi d’un departament comptable-financer propi, bé per manca de personal qualificat per realitzar aquestes tasques o bé, en el cas que el pogués tenir, per considerar que és més eficient externalitzar aquest servei. En aquests casos és important comptar amb un assessor extern de confiança que no tan sols es limiti a ajudar en el compliment de les obligacions legals, sinó que sigui capaç d’extreure de la comptabilitat la informació més rellevant per tal d’ajudar en la presa de decisions estratègiques i de futur.